astronomía razonable

Recordant l'Apollo 11

noreply@blogger.com (xavier) — Thu, 16 Jul 2009 18:01:00 +0000

Hola, bona nit a tothom!

Quan justament es commemora que fa 40 anys que el coet més gran construït per l'home, el Saturn V, va partir amb destí a la Lluna, heus aquí un bon grapat de fotografies d'aquells instants del temps...

diuen que una imatge val més que mil paraules...

Salut!

Thanks: http://www.boston.com/bigpicture/

Júpiter en Oposició

noreply@blogger.com (xavier) — Wed, 02 Jul 2008 21:12:00 +0000

El día 9 de Juliol (exactament a les 9 hores de temps universal) el planeta Júpiter es situarà en oposició vist des de la Terra. Intentaré explicar que significa tot això, no patiu, però anem pas per pas...

Si us fixeu bé aquests dies quan es pon el Sol apareix una estrella per llevant (est) que és visible durant gairebé tota la nit i que per tant es posa gairebé quan surt el Sol. Bé com ja haureu endevinat no es tracta de cap estrella sinò de Júpiter, el senyor dels planetes, el planeta més gran de tot el Sistema Solar...

Al final quines conseqüències pràctiques té tot això? doncs senzillament que és una ocasió ideal per a veure el planeta ja que serà més brillant que qualssevol altre estrella...

Però és que la cosa no acaba aquí i és que degut a la proximitat del planeta gegant a la Terra a més a més podem veure les quatre llunes més grans anomenades satèl.lits galileans (en honor del seu descobridor Galileo Galilei), però és que en té 61 de conegudes !!!, a banda podem observar també algun detall de la superfície gasosa de Júpiter

Per cert, me n'oblidava gairebé de dir-vos que el material per a poguer fer tot això és mínim, jo he vist al planeta gegant i les quatre llunes amb uns prismàtics molt simples...

Phoenix Mars Mission

noreply@blogger.com (xavier) — Mon, 09 Jun 2008 18:55:00 +0000

El passat 25 de Maig la sonda planetària Phoenix va arribar a Mart després d'un llarg viatge a través de l'espai interplanetari. La sonda que és el primer integrant del programa Scout de la NASA, està previst que busqui dades per a l'estudi de la història de l'aigua en el planeta vermell.

Aquí us deixo un video molt maco que recrea tota la odisea que la sonda ha fet fins arribar a Mart.

Nota: cliqueu en la casella que hi ha a l'esquerra de la casella que posa Dailymotion per què se us engrandeixi el visor a pantalla completa, per sortir-hi premeu la tecla Esc.

Phoenix Mars Lander
Uploaded by Space_Shuttle

Mart Retrògrad

noreply@blogger.com (xavier) — Sat, 17 May 2008 11:48:00 +0000

Què li passa al planeta Mart? Per què sembla que és bellugui cap endavant normalment i després cap enrera quan l'observem una nit i una altra i una altra?

Aquest fenòmen es coneix amb el nom de moviment retrògrad, Kepler ja el va tenir en compte quan a les fredes nits de Praga obserbava atentament el cel (potser ajudat amb algun telescopi).

Quina és l'explicació d'aquest fenòmen? Tira enrera realment Mart? O senzillament és un moviment aparent pel fet que la Terra també es mou?

Més coses sobre l'atmosfera de Júpiter...

noreply@blogger.com (xavier) — Fri, 02 May 2008 23:08:00 +0000

En aquest video s'expliquen alguns detalls de l'atmosfera del planeta més gran del Sistema Solar. Com per exemple canvis recents en la caòtica estructura dels núvols i tormentes que veiem en la superfície del planeta gegant (que poden arribar a durar segles) com per exemple la fusió de dues taques blanques que va produir-se no fa pas gaire davant l'astorament dels científics que observaben el fenòmen.

Nota: un comentari pels nostàlgics, hi ha moments del mini-documental (que dura uns vuit minuts aproximadament) en que se sent una mena de veu en off que és exactament la mateixa persona que ja fa uns anys doblava al castellà al professor Carl Sagan en la ja mítica sèrie Cosmos, en fi no res, a disfrutar-ho...

Júpiter en una bombolla de sabó...

noreply@blogger.com (xavier) — Sun, 20 Apr 2008 11:16:00 +0000

Científics de la Universitat de Bordeaux estan "aprenent" de les bombolles de sabó, ja que els moviments circulars sobre la superfície d'una bombolla són semblants als de l'atmosfera del planeta gegant.

Misterium Cosmographicum

noreply@blogger.com (xavier) — Tue, 18 Mar 2008 08:22:00 +0000

Corria l'any 1596 quan el jove Johannes Kepler de 25 anys d'edat escriu un llibre 'Misterium Cosmographicum' (que traduït seria alguna cosa així com el misteri del cosmos). Ell creia que els numeros i la geometria ja eren una força emergent pel desenvolupament del que avui anomenem la Revolució Copernicana. A més a més hi havia recopilades moltes observacions de caire astronòmic.

Kepler a part de ser un molt bon matemàtic tenia molta fe en la tradició platónico-pitagòrica, a més a més va buscar regularitats a la Natura associades a regularitats en les Matemàtiques.

Els geometres grecs havien trobat cinc 'sòlids regulars': Tetraedre, Cub, Octaedre, Dodecaedre i Icosaedre. El tetraedre té quatre cares essent cadascuna un triangle equilàter, el cub té sis cares cadascuna d'elles un quadrat, l'octaedre té vuit cares cadascuna un triangle equilàter, cadascuna de les dotze cares del dodecaedre és un pentàgon equilàter i finalment les vint cares de l'icosaedre son totes triangles equilàters.

Què va descobrir Kepler? Hi havi cinc sòlids regulars com ja he dit i en el sistema copernicà hi ha sis planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter i Saturn.
En aquest punt entra la genialitat del jove Kepler ja que ell d'alguna manera va arribar al convenciment que les sis òrbites planetàries podien estar 'separades pels cinc sòlids pitagòrics' m'explico el que vull dir.

El que va trobar Kepler és que si circumscrivia una esfera (que representa l'esfera de Saturn) a un cub (un dels cinc sòlids regulars) i després inscrivia dins del cub una altre esfera (la de Júpiter) i dins d'aquesta esfera inscrivia el tetraèdre i al seu torn inscrivia dins del tetraèdre una altra esfera (la corresponent a l'esfera de Mart) i així successivament fins a arribar a dins de tot de l'esfera de Mercuri.

Doncs bé tot aquest esquema geomètric podríem dir que constituïa el model de l'Univers segons Kepler. Ara el punt interessant és que l'alemany és va donar compte que els radis d'aquestes 'esferes geomètriques' que contenien les sis òrbites planetàries estàven en les mateixes proporcions aproximadament que les distàncies mitjes 'reals' (físiques) dels planetes al Sol, excepte pel cas de Júpiter tot s'ha de dir.

Kepler pel que fa a aquesta darrera anomalía va dir que no ens hauría de sorprendre si considerem la enorme distància del planeta gegant al Sol.

Finalment us deixo un video-animació que ilustra aquella dita castellana de 'vale más una imagen que mil palabras'

Año Internacional de la Astronomía 2009

noreply@blogger.com (xavier) — Fri, 07 Mar 2008 08:58:00 +0000

Hola amics i amigues!

L'any que ve el 2009 és l'any de l'Astronomia, quines sorpreses ens donarà?

Ben segur que hi haurà moltes activitats aquí al nostre país que ja té una llarga tradició en aquesta ciència. Espero que aquest bloc serveixi de ressó en aquest sentit.

De moment si voleu més info la podeu trobar a:

http://www.iaa.es/IYA09/index.php/es/bienvenida

La galàxia el·líptica NGC 1132

noreply@blogger.com (xavier) — Wed, 13 Feb 2008 08:17:00 +0000

Us imagineu un agrupament d'un bilió d'estrelles? Difícil oi?!

En aquesta fotografia podem veure una bonica galàxia elíptica. Es pensa que en aquesta mena de galàxies, les anomenades elíptiques, les estrelles que contenen no s'han format recentment. Jo us pregunto per què? algú m'ho sap dir?

Solució: en properes edicions...

Nota: Si cliqueu a la fotografia se us engrandirà i podreu veure galàxies més allunyades.

Mart, el planeta ...dels marcians!

noreply@blogger.com (xavier) — Sat, 09 Feb 2008 10:14:00 +0000

Ja fa uns quants dies (perdoneu el retràs...) que circula per la xarxa una fotografia del planeta Mart. Bé concretament són fotografies de la superfície marciana que pren la sonda Spirit de la NASA. Doncs bé la sorpresa ha vingut quan algú ha volgut veure alguna cosa més que una simple formació rocosa...

Jutjeu vosaltres mateixos, aquí us deixo unes imatges!!!

Ampliació de la imatge, que quedi clar que no és cap fotomuntatge ni res per l'estil les fotografies són REALS!!!

Bony any nou a tots i a totes!!!

noreply@blogger.com (xavier) — Fri, 04 Jan 2008 13:52:00 +0000

El turisme espacial a Catalunya

noreply@blogger.com (xavier) — Sat, 22 Dec 2007 08:22:00 +0000

Hola menuts!

Avui que és dia de rifes i de premis, aquí us deixo el document gràfic de'n Xavier Gabriel, el propietari de la Bruixa d'Or de Sort, que ens explica que lo seu no és un capritxo!!!

Bona sort a tothom!

AVíS IMPORTANT!!!

noreply@blogger.com (xavier) — Thu, 20 Dec 2007 21:45:00 +0000

A partir d'avui tots els que navegueu per aquestes pàgines meves podreu fer qualssevol comentari amb total llibertat.

No és que abans no és pogués senzillament que per qüestions tècniques era més difícil de fer-ho.

Salut!

Spooky Sounds

noreply@blogger.com (xavier) — Sat, 15 Dec 2007 10:11:00 +0000

Hola menuts!

Heu sentit mai el soroll de tormentes en altres planetes? No? doncs no us perdeu aquest enllaç de la NASA que s'anomena Spooky Sounds:

http://www.jpl.nasa.gov/multimedia/sounds2/index-nasa.html

El Cometa Holmes

noreply@blogger.com (xavier) — Sat, 08 Dec 2007 07:54:00 +0000

Hola amics i amigues!

Què us pensaveu que el lluminós cometa Holmes ja no es veia? Doncs no!!!

Encara hi ha qui l'intenta enxampar com en aquesta bonica fotografia des d'Hongria.

Salut!

Europa

noreply@blogger.com (xavier) — Sun, 02 Dec 2007 11:38:00 +0000

Hola amics i amigues!

Què us sembla aquesta lluna gelada?

És Europa i orbita al voltant del planeta Júpiter. Aquest astre té la particularitat a més a més de que és un dels poquets candidats a tenir vida.

Sota la crosta gelada d'aquesta lluna es pensa podria haver-hi alguna forma de vida. Què en penseu vosaltres?

Nota: Si voleu més informació sobre la sonda espaial Galileo de la NASA que va fer aquestes magnifiques fotografies aquí ho teniu

http://solarsystem.nasa.gov/galileo/?CFID=7874630&CFTOKEN=71564106

Ese pequeño punto azul - Carl Sagan

noreply@blogger.com (xavier) — Sun, 25 Nov 2007 12:08:00 +0000

Hola menuts i menudes!

Hi havia una vegada un senyor astrònom que va voler explicar a la resta del món a què es dedicava i perquè i a més a més ho va voler fer amb amor i passió.

Aquest senyor es deia Carl Sagan i es dedicava a amenitzar-nos les aburrides tardes de diumenge a totes les llars d'Espanya.

En fi aquí us deixo un petit tall d'un monòleg seu que jo crec resumeix una mica tot el seu pensament. Pot semblar una mica depriment, però no és així, cal ser realistes i aprendre dels errors del passat!!!

Salut!

History of the Universe

noreply@blogger.com (xavier) — Sat, 17 Nov 2007 18:47:00 +0000

Hola menuts i menudes!

Què tal com va tot? Doncs bé avui us vull parlar d'un cuadre-resum que tracta sobre la història del NOSTRE Univers. És un esforç notable el fet d'haver-lo confeccionat encara que a primera vista pugui semblar una mica naïf.

Si ens fixem bé a baix hi ha un recuadre blanc a on hi posa temps, temperatura i energia. Què significa això? Molt senzill, el temps està clar no?
Vol dir des de l'origen del temps (temps zero) fins a arribar als nostres dies aproximadament dotze mil milions d'anys (es diu aviat). Per cert enteneu el significat del que s'anomena notació científica? És bastant simple d'entendre per exemple si veieu 10 elevat a 5 significa cent mil anys (en el cuadre posa una y de l'anglès years o sigui anys).

I què volen dir les dues files següents temperatura i energia? Doncs es pot entendre bastant fàcilment també, senzillament indiquen que hi ha una correlació directa entre temps i temperatura, és a dir, quant més jove és l'Univers també més calent està, i per tant més energia hi haurà al medi disponible per ser captada per les partícules elementals que per allí hi pugui haver, és a dir, quanta més energia, més de pressa es bellugaran les partícules.

Doncs bé, al principi del temps (durant les primeres fraccions de segon de vida de l'Univers) la temperatura del medi era tant gran que no era possible la formació d'àtoms ja que les partícules elementals de la matèria xocàven amb tanta força que "rebotaven" les unes contra les altres però no podien quedar-se "enganxades". Si mirem el cuadre atentament veurem que cal esperar fins a que la temperatura del medi baixi fins a uns 3000 graus kelvin perquè això sigui possible. (l'escala centigrada que fem servir normalment està directament relacionada amb l'escala kelvin, però ara no vull entrar en petits detalls tècnics que faríen l'explicació una mica més farragosa, només diré que equivalen a uns 2700 graus dels d'anar per casa aproximadament).

Per acabar m'agradaria dir dues coses més, primera que he intentat ser rigorós en les meves explicacions sense caure en pedanteries, ni en tecnicismes que l'únic que fan és complicar el discurs mentre que aporten ben poca cosa a la persona que amb bona fe intenta aproximar-se amb aquests temes. En segon lloc voldria recalcar la quantitat d'informació que hi ha "amagada" en aquest cuadre-resum i que com ja he dit a primera vista no ho sembla. Vull dir que em sentiría feliç i content si fóssiu capaços vosaltres mateixos d'anar desgranant-lo, que fóssiu capaços de llegir-lo, de saber interpretar la informació que en ell hi ha codificada. Que entenguéssiu d'alguna manera que allà hi ha representades de forma esquemàtica totes les etapes més significatives per les quals ha passat el nostre Univers (formació dels primers àtoms, de les primeres estrelles i galàxies etc.) i que entenguéssiu que hi ha una relació directa entre aquestes etapes i naturalment el temps però també que aquest temps el podeu traduïr a temperatures i a energies!

En fi que tot plegat és com una mena de gran trencaclosques, un passatemps si voleu...

Salut!

El Cometa Holmes novament

noreply@blogger.com (xavier) — Sun, 11 Nov 2007 18:59:00 +0000

Hola amics i amigues!

Aquest cometa (el Holmes) no deixa de sorprendre a astrònoms i afeccionats a l'astronomia. Us enrecordeu que fa uns dies us comentava que no tenia cua? Doncs ara ja no és veritat, perquè l'hi ha sortit una bonica cua blava.

Què no us ho creieu? doncs aquí us en deixo un registre fotogràfic.

Nota: si cliqueu sobre la imatge se us engrandirà.

Més notícies del cometa Holmes

noreply@blogger.com (xavier) — Sat, 03 Nov 2007 09:00:00 +0000

L'heu vist? Encara no? A que esteu esperant?

Sortiu aquesta mateixa nit si el cel està clar i aprofiteu aquesta ocasió única per veure un cometa amb els vostre propis ulls.

Endevinalla: Per què el veiem rodonet? Que no li han posat cua?

Nota: Si teniu a mà uns prismàtics mireu de trobar-lo, la impressió que us pot provocar ben val la pena. Per cert aquí us deixo un minireportatge que si no sou massa tiquis miquis amb la pronuciació us agradarà.

Salut!

Cometa Holmes

noreply@blogger.com (xavier) — Tue, 30 Oct 2007 18:20:00 +0000

Hola menuts!

Espero que avui tingueu ganes de mirar el cel.

Perquè?

Doncs perquè un cometa (el Holmes) ha explotat. I s'ha fet més lluminós es clar.

Si voleu saber cap a on heu de mirar per trobar-lo és a la constel.lació de Perseu, si això no us diu res aquí teniu l'enllaç a un mapa que podreu imprimir si voleu.

http://spaceweather.com/images2007/24oct07/skymap_north_holmes.gif

Apa Salut!

La Trompa de l'Elefant a IC 1396

noreply@blogger.com (xavier) — Sat, 20 Oct 2007 15:44:00 +0000

Hola petits!

Què us sembla aquesta trompa còsmica?

En realitat té una llargada de gairebé 20 anys llum.

Es troba a la constel.lació de Cepheus (Cefeo).

Nota: un any llum equival a la distància que ha travessat la llum durant un any terrestre.

I Zwicky 18: el cas de la galàxia envellida

noreply@blogger.com (xavier) — Wed, 17 Oct 2007 18:43:00 +0000

Hola petits!

Quins "lapsus" que tenen els astrònoms!

Primer pensàven que la galàxia de la fotografia tenia una edat de només 500 milions d'anys...

Ara però amb l'ajuda del Hubble saben que l'edat real és d'aproximadament uns 10.000 milions d'anys!!!

I això que volien jubilar-lo al telescopi espaial...

Els núvols de Júpiter fotografiats per la nau New Horizons

noreply@blogger.com (xavier) — Wed, 17 Oct 2007 02:26:00 +0000

Us heu imaginat mai que seria el poguer veure molt de prop els núvols del planeta Júpiter?

Penseu que gairebé amb tota seguretat és el planeta del Sistema Solar que els té més espectaculars i més variats.

Per cert la nau espaial que ha fet aquesta fotografia de Júpiter és la New Horizons

que vola cap a Plutó el planeta més allunyat del nostre Sistema Solar!!!
i que diuen que està previst que hi arribi a l'any 2015
deu n'hi do!!!

Planetes brillants, Lluna creixent

noreply@blogger.com (xavier) — Thu, 11 Oct 2007 09:26:00 +0000

Què tal, com va tot?

Us agrada matinar? Sí, doncs pels què hagin dit que sí aquí va aquesta fotografia.

Podreu veure el planeta Venus a prop de l'horitzó oriental, sembla una estrella molt brillant.