Què us sembla aquesta panoràmica? és una imatge preciosa de la nostra Galàxia, la Via Làctia. I quina cosa hi ha a sota de color verd? Doncs una bonica aurora.
Aquesta fotografia va ser agafada el passat 9 de Març en un paratge Islandès.
Si us hi fixeu bé a la fotografia hi ha alguna sorpresa més amagada, una d'elles gairebé és imperceptible, però hi és...
Ah, gairebé se m'oblida! una pista, és un altre univers-illa com el nostre!, com diria Immanuel Kant.
Científics de la Universitat de Bordeaux estan "aprenent" de les bombolles de sabó, ja que els moviments circulars sobre la superfície d'una bombolla són semblants als de l'atmosfera del planeta gegant.
Corria l'any 1596 quan el jove Johannes Kepler de 25 anys d'edat escriu un llibre 'Misterium Cosmographicum' (que traduït seria alguna cosa així com el misteri del cosmos). Ell creia que els numeros i la geometria ja eren una força emergent pel desenvolupament del que avui anomenem la Revolució Copernicana. A més a més hi havia recopilades moltes observacions de caire astronòmic.
Kepler a part de ser un molt bon matemàtic tenia molta fe en la tradició platónico-pitagòrica, a més a més va buscar regularitats a la Natura associades a regularitats en les Matemàtiques.
Els geometres grecs havien trobat cinc 'sòlids regulars': Tetraedre, Cub, Octaedre, Dodecaedre i Icosaedre. El tetraedre té quatre cares essent cadascuna un triangle equilàter, el cub té sis cares cadascuna d'elles un quadrat, l'octaedre té vuit cares cadascuna un triangle equilàter, cadascuna de les dotze cares del dodecaedre és un pentàgon equilàter i finalment les vint cares de l'icosaedre son totes triangles equilàters.
Què va descobrir Kepler? Hi havi cinc sòlids regulars com ja he dit i en el sistema copernicà hi ha sis planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter i Saturn. En aquest punt entra la genialitat del jove Kepler ja que ell d'alguna manera va arribar al convenciment que les sis òrbites planetàries podien estar 'separades pels cinc sòlids pitagòrics' m'explico el que vull dir.
El que va trobar Kepler és que si circumscrivia una esfera (que representa l'esfera de Saturn) a un cub (un dels cinc sòlids regulars) i després inscrivia dins del cub una altre esfera (la de Júpiter) i dins d'aquesta esfera inscrivia el tetraèdre i al seu torn inscrivia dins del tetraèdre una altra esfera (la corresponent a l'esfera de Mart) i així successivament fins a arribar a dins de tot de l'esfera de Mercuri.
Doncs bé tot aquest esquema geomètric podríem dir que constituïa el model de l'Univers segons Kepler. Ara el punt interessant és que l'alemany és va donar compte que els radis d'aquestes 'esferes geomètriques' que contenien les sis òrbites planetàries estàven en les mateixes proporcions aproximadament que les distàncies mitjes 'reals' (físiques) dels planetes al Sol, excepte pel cas de Júpiter tot s'ha de dir.
Kepler pel que fa a aquesta darrera anomalía va dir que no ens hauría de sorprendre si considerem la enorme distància del planeta gegant al Sol.
Finalment us deixo un video-animació que ilustra aquella dita castellana de 'vale más una imagen que mil palabras'
Us imagineu un agrupament d'un bilió d'estrelles? Difícil oi?!
En aquesta fotografia podem veure una bonica galàxia elíptica. Es pensa que en aquesta mena de galàxies, les anomenades elíptiques, les estrelles que contenen no s'han format recentment. Jo us pregunto per què? algú m'ho sap dir?
Solució: en properes edicions...
Nota: Si cliqueu a la fotografia se us engrandirà i podreu veure galàxies més allunyades.
