Mart Retrògrad

Què li passa al planeta Mart? Per què sembla que és bellugui cap endavant normalment i després cap enrera quan l'observem una nit i una altra i una altra?


Aquest fenòmen es coneix amb el nom de moviment retrògrad, Kepler ja el va tenir en compte quan a les fredes nits de Praga obserbava atentament el cel (potser ajudat amb algun telescopi).


Quina és l'explicació d'aquest fenòmen? Tira enrera realment Mart? O senzillament és un moviment aparent pel fet que la Terra també es mou?

Més coses sobre l'atmosfera de Júpiter...

En aquest video s'expliquen alguns detalls de l'atmosfera del planeta més gran del Sistema Solar. Com per exemple canvis recents en la caòtica estructura dels núvols i tormentes que veiem en la superfície del planeta gegant (que poden arribar a durar segles) com per exemple la fusió de dues taques blanques que va produir-se no fa pas gaire davant l'astorament dels científics que observaben el fenòmen.

Nota: un comentari pels nostàlgics, hi ha moments del mini-documental (que dura uns vuit minuts aproximadament) en que se sent una mena de veu en off que és exactament la mateixa persona que ja fa uns anys doblava al castellà al professor Carl Sagan en la ja mítica sèrie Cosmos, en fi no res, a disfrutar-ho...

Júpiter en una bombolla de sabó...

Científics de la Universitat de Bordeaux estan "aprenent" de les bombolles de sabó, ja que els moviments circulars sobre la superfície d'una bombolla són semblants als de l'atmosfera del planeta gegant.

Misterium Cosmographicum

Corria l'any 1596 quan el jove Johannes Kepler de 25 anys d'edat escriu un llibre 'Misterium Cosmographicum' (que traduït seria alguna cosa així com el misteri del cosmos). Ell creia que els numeros i la geometria ja eren una força emergent pel desenvolupament del que avui anomenem la Revolució Copernicana. A més a més hi havia recopilades moltes observacions de caire astronòmic.

Kepler a part de ser un molt bon matemàtic tenia molta fe en la tradició platónico-pitagòrica, a més a més va buscar regularitats a la Natura associades a regularitats en les Matemàtiques.

Els geometres grecs havien trobat cinc 'sòlids regulars': Tetraedre, Cub, Octaedre, Dodecaedre i Icosaedre. El tetraedre té quatre cares essent cadascuna un triangle equilàter, el cub té sis cares cadascuna d'elles un quadrat, l'octaedre té vuit cares cadascuna un triangle equilàter, cadascuna de les dotze cares del dodecaedre és un pentàgon equilàter i finalment les vint cares de l'icosaedre son totes triangles equilàters.


Què va descobrir Kepler? Hi havi cinc sòlids regulars com ja he dit i en el sistema copernicà hi ha sis planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter i Saturn.
En aquest punt entra la genialitat del jove Kepler ja que ell d'alguna manera va arribar al convenciment que les sis òrbites planetàries podien estar 'separades pels cinc sòlids pitagòrics' m'explico el que vull dir.

El que va trobar Kepler és que si circumscrivia una esfera (que representa l'esfera de Saturn) a un cub (un dels cinc sòlids regulars) i després inscrivia dins del cub una altre esfera (la de Júpiter) i dins d'aquesta esfera inscrivia el tetraèdre i al seu torn inscrivia dins del tetraèdre una altra esfera (la corresponent a l'esfera de Mart) i així successivament fins a arribar a dins de tot de l'esfera de Mercuri.


Doncs bé tot aquest esquema geomètric podríem dir que constituïa el model de l'Univers segons Kepler. Ara el punt interessant és que l'alemany és va donar compte que els radis d'aquestes 'esferes geomètriques' que contenien les sis òrbites planetàries estàven en les mateixes proporcions aproximadament que les distàncies mitjes 'reals' (físiques) dels planetes al Sol, excepte pel cas de Júpiter tot s'ha de dir.

Kepler pel que fa a aquesta darrera anomalía va dir que no ens hauría de sorprendre si considerem la enorme distància del planeta gegant al Sol.

Finalment us deixo un video-animació que ilustra aquella dita castellana de 'vale más una imagen que mil palabras'

Año Internacional de la Astronomía 2009

Hola amics i amigues!

L'any que ve el 2009 és l'any de l'Astronomia, quines sorpreses ens donarà?

Ben segur que hi haurà moltes activitats aquí al nostre país que ja té una llarga tradició en aquesta ciència. Espero que aquest bloc serveixi de ressó en aquest sentit.

De moment si voleu més info la podeu trobar a:


http://www.iaa.es/IYA09/index.php/es/bienvenida